L'objecte d'estudi d'aquest llibre és l'origen i les circumstáncies en qué es va gestar i va cobrar impuls el que s'ha anomenat particularisme valenciá, un fenomen históric que ha estat i está present en les págines de nombroses obres d'assaig i investigació. Entés com el desvetllament d'una certa consciéncia d'identitat valenciana, només un dels seus aspectes, el relatiu al nom de la llengua -el particularisme onomástic-, ha estat objecte d'investigació monográfica i tractat amb amplitud per filólegs. De la resta de manifestacions se'n sap molt poc fins ara. Aquests dos volums pretenen eixamplar el seu coneixement, aproximar el lector interessat a la visió que els valencians de la Baixa Edat Mitjana -un sector qualificat dels valencians: el patriciat de la capital- tenien de si mateixos des de la perspectiva nacional, amb l'aportació de nova informació arxivística, analitzada objectivament, sense prejudicis, i en el marc de l'Occident europeu, on el fenomen particularista no va constituir una raresa.
