En més d'una ocasió, Joan Fuster va especular amb la idea de la caducitat de l'assaig. Si es donaven determinades circumstàncies, aquest gènere literari, emblema de la modernitat, podria deixar de tenir sentit en la societat del segle XXI. Tanmateix, ara que ens acostem al primer quart de la centúria, sembla que l'assaig manté un paper clau en el món cultural. Serà així en el futur Davant de reptes com la crisi climàtica o la intel·ligència artificial, aquest «reducte humanístic d'opinió», pot continuar vigent En aquest volum, sis especialistes agafen el guant de Joan Fuster i reflexionen sobre l'assaig actual, alhora que s'interroguen sobre el seu desenvolupament al llarg de les pròximes dècades. Des de la teoria literària fins al feminisme, des dels processos editorials i periodístics fins a la carrera acadèmica, el llibre conjuga diferents arguments i perspectives per a suggerir algunes respostes i, sobretot, per a suscitar noves preguntes. De manera coherent amb els objectius de la Càtedra Joan Fuster, aquest volum se centra en l'assaig, el gènere literari que va consagrar Fuster com a escriptor i al qual va dedicar importants reflexions. Els sis capítols aplegats ací aspiren a incidir en aquest camí i «pensar l'assaig en el segle XXI». La professora Irène Langlet (Université Gustave Eiffel) -que va inspirar el títol d'aquest volum amb el seu 'L'abeille et la balance. Penser l'essai'-, és la primera a acceptar el repte. Al seu costat trobem les contribucions d'Ignasi Moreta (Universitat Pompeu Fabra), Francisco Fuster (Universitat de València), Núria Sara Miras Boronat (Universitat de Barcelona) i Martí Domínguez (Universitat de València). El conjunt es completa amb un capítol preliminar escrit per Gonçal López-Pampló (Universitat de València / IIFV), editor del llibre i membre de la Càtedra Joan Fuster.
