Les parets i les portalades de la placeta de Santpedor on va néixer Pep Guardiola conserven els tocs insistents d'aquell xicot escardalenc, inquiet i encantador que cada any demanava una pilota als Reis Mags. El futbol, des dels tres anys, és el joc exclusiu de dissabtes i estius, viscuts en la llibertat dels carrers, peró a l'escola en Pep és aplicat i bon minyó. S'envolta sempre de gent més gran i ho xucla tot com una esponja. Quan deixa el poble per ingressar a la Masia del BarÇa, s'enyo-ra una mica peró aviat empeny el món amb peus i cames. Amb dinou anys salta a la gespa del Camp Nou i comenÇa una carrera de futbolista que acaba a l'altra banda de l'Atlántic. El migcampista actua sempre d'indiscuti-ble cervell que dibuixa les jugades sobre el terreny. Tossut i llest, hábil i autodidacte, obsessiu i perfeccionista, es fica al cap que será entrenador i fins i tot The New York Times ja parla del «BarÇa de Guardiola». Coneix i admira Martí i Pol i Lluís Llach, peró l'amistat amb David Trueba és cómplice i absoluta. No se sent símbol de res, ni l'eixorden els aplaudiments, perqué ensuma que els elogis d'avui seran les clatellades de demá.
