Una relectura del Manifest al servei del personalisme després de deu anys intensos, atapeïts d'história i de fortes polémiques. En confirma el fons, peró en modifica l'orientació. Arran d'alguns esdeveniments viscuts i de la reflexió sobre els compromisos consegüents, Mounier es posa en guárdia contra les própies temptacions puristes, idealitzants i anarquitzants, i fa un esforÇ per deixar-se ensenyar pel moviment de la história. L'aposta per una convergéncia entre el realisme personalista i un marxisme obert, que reprén la inspiració positiva de Marx, n'és la principal conseqüéncia. L'afrontament cristiá s'emmarca en un diáleg amb Nietzsche, en el qual Mounier ha donat el millor de si mateix. Aquest petit llibre és el fruit d'una llarga estada de Mounier a Dieulefit, durant l'ocupació nazi, en sortir de les presons i després de ser jutjat pel régim de Vichy.
