«Vida senzilla, pensament correcte. La recerca humil, gairebé espontánia, i sense pretensions de l'esbargiment vital (radicalment necessari) ens condueix, sense presses i amb fermesa, a la festivitat i a la celebració, que és on ens encamina, sense dilatacions, la poesia nuclear d'en Tomás Arias» --ens diu Toni Gol a l'epíleg del llibre RomanÇos. Som davant d'una revolució poética imparable, de forma, peró també de fons, «un fons que despulla l'home, un fons que qüestiona l'home i, sobretot, que qüestiona la seva racionalitat i la seva maleïda modernitat autosuficient i esnob.» «La poesia fértil i penetrant d'en Tomás Arias neix d'una comicitat histriónica, grotesca i, indiscutiblement, portentosa, que a través dels seus girs crida en silenci "Aquí teniu l'home!", un home que els versos de l'autor mostren en tota la seva magnanimitat i en tota la seva miséria, en tota la seva glória i en tota la seva tragédia, en definitiva: l'home nu.»
