A finals dels anys vuitanta, Terra de crims va suposar una nova experiéncia narrativa de Valeriá Pujol (Premiá de Dalt 1952- 1992); una obra que s'endinsa en el registre de la literatura popular i que s'allunya de la recerca transgressora de títols anteriors, com la novel·la Interruptus o els contes de Mantis i altres transformacions. Tractant el génere negre des d'una tradició costumista, Terra de crims recull un seguit d'históries, més o menys reals, situades al món rural i que tenen com a nucli o com a marc narratiu la história d'un assassinat o un intent d'assassinat. Als relats que configuren aquesta auténtica precursora novel·la fragmentada hi trobareu les tafaneries, les enveges, les baralles familiars i les punyeteries dels pobles petits i mitjans de fa anys. Hi ha personatges de tota mena: el metge, el beneit, el marginat, l'indiá, el ric, el pobre, formant un retaule tragicómic que l'autor descriu amb un llenguatge viu i ple de modismes.
