Hi ha la creenÇa que les llengües arriben a ser extremadament diferents les unes de les altres, com una manifestació més de la irreductible diversitat de les cultures humanes; i encara que és evident que aquesta opinió es basa en un punt de veritat, és també cert que sota tantes diferéncies en la superfície (en la gramática i, de manera més clara, en el léxic) subjau una unitat que probablement representa un reflex de la unitat en els processos cognitius de l espécie. Aquest llibre ofereix una visió panorámica, tot i que necessáriament superficial, d aquests patrons comuns, enfocada des d una perspectiva funcional, en qué les formes lingüístiques es veuen com el mitjá d expressar eficaÇment determinades funcions semántiques i comunicatives. La descripció d aquestes estructures está il·lustrada amb exemples trets de nombroses llengües.
