Els mitjans de comunicació, en voler parlar de l'Església enfoquen abusivament les estructures eclesials, especialment el Vaticá, alguns cardenals o bisbes, les conferéncies episcopals... Obviament, el glamour dels focus és una temptació, de manera que el Vaticá, els cardenals o bisbes en qüestió, o les conferéncies episcopals de torn s'han trobat cómodes acaparant el protagonisme informatiu. Peró sabem que aquest plantejament ha donat una visió esbiaixada de la realitat eclesial i massa sovint n'ha motivat el rebuig. Es com si, en parlar d'un país, únicament es parlés d'alguns dels seus dirigents. La riquesa humana d'un país o d'un poble va més enllá de la gesticulació que puguin mostrar els seus dirigents davant les cámeres. La realitat de la vida eclesial és la realitat de tot un poble format per homes i dones diversos que es senten vinculats a un projecte comú que s'arrela en Jesús de Natzaret: molts d'ells, vivint situacions compromeses. Més de quaranta anys, deixant enrere l'Empordá amb tot el que signifi ca i glatint intensament per tot el que comporta l'Africa, van molt més enllá d'un llibre de records o d'anécdotes. En defi nitiva és TOTA UNA VIDA PER AFRICA: un digne botó de mostra de la diversa i rica vivéncia eclesial que cal agrair a en Josep gaudint del recull de les seves cartes.
