La faceta més coneguda de Salvador Alsius és, sens dubte, la d’haver estat un dels rostres més populars dels primers anys de TV3, quan era director i presentador del Telenotícies Migdia. Sobre aquell temps ja ha publicat un llibre, però Veni, vidi, vixi parla d’unes vivències molt anteriors: des del naixement fins que es va incorporar a la televisió catalana. Són unes memòries de la infantesa, l’adolescència i la primera joventut, des de la vida d’una família de la burgesia barcelonina durant la postguerra fins a la crònica en primera línia, com a periodista, dels anys finals de la dictadura i l’etapa de la Transició. Hi va trenant aspectes molt diversos de la seva biografia: una infantesa que va acabar amb una dolorosa orfandat, l’estada en un noviciat religiós, els estudis universitaris en una època molt agitada políticament, la iniciació a l’ofici de periodista i la seva vida familiar, portada en un entorn tan singular com és una comuna que es va fundar als anys setanta.
