L'aventura i el mérit d'aquestes entrevistes consisteixen en introduir-se l'entrevistador somrient en l'únic ámbit protegit contra les indiscrecions: la imatge, la intimitat, la vida privada. L'espectador voldria saber la vida privada, i si pogués ser íntima millor, dels personatges públics, famosos. L'art del fals psicoanalista Ivan Tubau és aconseguir donar tot aixó al públic, revelat i confessat voluntáriament pels mateixos personatges, que accepten fer de pacients, famosos, aixó sí, i estirar-se al divan d'Ivan. Donar les vides privades de personatges públics contades per ells mateixos és el secret d'aquestes entrevistes. La psicoanálisi conjura eficaÇment el joc proposat i admés. (Del próleg de LlorenÇ Gomis)
