Gabriel Galmés va ser un dels més destacats novel·listes en llengua catalana dels últims anys. Des dels seus primers relats fins a les quatre novel·les que va escriure, en tots els seus llibres s'hi reconeix una veu potent i singular. Peró va ser també un escriptor de premsa notabilíssim i formidable. Faceciós, amb una bonhomia irónica d'arrel qui sap si més británica que local, va saber ridiculitzar, amb un estil vigorós i fibrat, peró ple tanmateix de veritable simpatia, les manies doméstiques que a cops han quedat establertes com a veritats respectables entre nosaltres. A 'Vull una estátua eqüestre' s'hi reuneixen textos triats que va escriure per a la premsa dels anys 1990 a 2001. El lector hi trobará el Galmés més exhilarant i impertinent, peró també l'ésser humá cálid i entranyable que s'apropa al món amb la curiositat i l'empatia que solament els grans saben tenir.
