Aquest llibre és una bella história d'amor, i també una interrogació sobre el significat del que és específicament humá, i está escrit, a més, amb una brillantor literária excepcional. Després d'haver estat detingut per primer cop el 1934, el poeta Ossip Mandelstam, un dels més grans del segle xx, va estar-se a l'exili a Vorónej durant tres anys fins a la seva deportació. La mort li va arribar el 1938, en un camp de tránsit cap a Sibéria. La seva vídua va aconseguir escapar i va sobreviure com a professora d'anglés en petites ciutats de províncies, fins que el 1956 li va ser permés de tornar a Moscou. Allá va comenÇar aquest relat, un dels més commovedors del segle xx, en qué, amb un detall extraordinari, explica les trágiques vivéncies del seu marit i els seus companys de generació. La sensacional lucidesa que traspua, la seva admirable serenitat en la lluita contra la barbárie i el seu coneixement de primera má del món intel·lectual de la Rússia d'aquell període fan d'aquest llibre un document magnífic, així com una experiéncia lectora inesborrable.
