L'objectiu del jove Eugeni d'Ors conscient de les seves aptituds i delerós per fer-les valer era aconseguir d'obrir-se pas en el món académic catalá, grácies a la seva habilitat d'escriure bé. Més que no pas un erudit, d'Ors volia ésser un reformador de la cultura a Catalunya d'acord amb l'ideal noucentista que ell encapÇalava i que molts propalaven. En aquest sentit, l'any 1909 ja fa més d'un segle!, sota els auspicis dels Estudis Universitaris Catalans, d'Ors programá uns curs sobre dels processos psíquics que regulen l'atenció humana. Es tracta d'un curs inédit sobre la recerca psicológica a l'inici del segle XX, i només el fet d'aportar un nou document sobre l'interés catalá per estar al corrent de la incipient psicologia experimental europea ja en justificaria l'edició. Tanmateix, la publicació dels papers de qué se serví Eugeni d'Ors per dictar les seves conferéncies tot i les innegables mancances del text conservat ens revelen la seva puixanÇa intel·lectual. Malauradament, el fracás en les oposicions per obtenir la cátedra de psicologia a la Universitat de Barcelona que un obscur i dócil contrincant neoescolástic guanyá a Madrid, l'any 1914 i, no gaire més tard, les dissortades desavinences amb els polítics catalans, tot plegat truncá la carrera d'un prometedor intel·lectual catalá. L'exili espanyol de Xénius no és res de qué puguem estar cofois els catalans.
