Aquest llibre recull una part dels articles periodístics que va escriure Teresa Pámies entre 1936 i 1939, a més dels articles dels quals ella va ser protagonista. Es una antologia, doncs, que reprodueix la memória histórica de la nostra societat, el retrat viu a través d'un prisma únic i particular, a través d'uns ulls, els de la camarada Teresa Pámies. Amb uns escrits directes, enérgics i emotius fem un recorregut pel dia a dia de la Guerra Civil espanyola. Una visió que s'allunya de la ja recollida per l'autora en els seus llibres autobiográfics Quan érem capitans i Quan érem exiliats. Llibres que foren escrits des de la reflexió i l'assimilació adquirida pel pas del temps. En aquesta compilació, en canvi, hi trobem el relat d'alló que va passar, tal com va passar en aquell moment, i els pensaments i sentiments que l'escriptora va tenir aleshores. Un dia a dia ple de forÇa, entusiasme i emotivitat. Aquesta recopilació es completa amb dues epístoles i una postal de l'estada de Teresa Pámies als Estats Units d'América durant el Congrés per la Pau. Es tracta d'unes missives, dirigides al seu germá Josep, que recullen els seus pensaments, els seus sentiments i les seves preocupacions quotidianes.
