Cap al final de la seva vida, Santiago Rusiñol aplegá en aquest volum les senténcies morals que havia anat elaborant al llarg dels anys. Nascudes d'un escepticisme profund, les Máximes i mals pensaments, revelen no només el peculiar sentit de l'humor i la ironia agredolÇa que sempre havien acompanyat Rusiñol, sinó també una visió melancólica, amarga i desencisada, de l'existéncia. Al costat de la sátira estripada contra les dones i els metges, hi trobem la seva desconfianÇa cap a la política i cap al progrés, i en el fons, envers la própia condició humana. Ara bé, com adverteix el mateix Rusiñol, en l'última mostra del seu escepticisme, al capdavall "tots aquests pensaments poden escriure's a la inversa."
