Es un estiu xafogós i, a falta de res millor a fer, Fabre, professor substitut de socials, es proposa reconstruir la história d'una fotografia en blanc i negre trobada entre les págines d'un llibre. A l'anvers, una colla de gent endiumenjada i un home amb una x vermella guixada a la cara. Al revers, una sola indicació: «Sarmenta, 1956». Sarmenta és un lloc imprecís del mapa, una ciutat que es mou a un ritme diferent de la resta i que canvia de posició uns quants metres cada cinquanta anys, peró té dues línies de tren que la connecten amb Barcelona. Josep Pla va definir-la com «una de les més nobles i antigues poblacions» del país, tot i ser, tant abans com ara, un munt de ciment i pols envoltat de polígons, boscos ressecs, barris periférics i solars pelats. Amb Berta S. Miravent, l'estupefaent locutora del programa nocturn de la rádio local, Fabre anirá seguint el rastre d'un boxejador amateur desaparegut i d'un trompetista oblidat. Qui va marcar qui amb una creu
